Luz y Gavarnie, esquí y paisaje unidos en los pirineos franceses

BARCELONA - FRANCADescubrir una parte de Francia, descubrir los altos Pirineos franceses, ese es el motivo del viaje que realizamos el fin de semana pasado gracias a la invitación de la Oficina de Turismo de Luz-Saint-Sauveur y de la Oficina de Turismo de Gavarnie-Gèdre. Una vez ya de vuelta a casa solo os tengo que aconsejar una cosa: “¡No os lo perdáis! ¡Id! ¡Tanto en verano como en invierno toda la zona es increíble!”. Sí, de acuerdo, son 6 horas de viaje, pero si lo planeáis podéis establecer paradas técnicas para fotografiar lugares interesantes o simplemente ser un turista más.

mapa2Llegamos el viernes por la tarde a Luz-Saint-Sauveur, situada en el departamento de los Altos Pirineos. Es un auténtico pueblo pirenaico con todas las comodidades de una pequeña ciudad. En sus cercanías encontraréis lugares interesantes que visitar, como la Iglesia de los Hospitalarios de San Juan, el castillo de Santa María, la Capilla Solferino, las Termas de Saint-Sauveur o el puente de Napoleón III, donde no os podéis olvidar de bajar por el camino que lleva al río, las vistas del puente y de su altura desde abajo son espectaculares. Aunque si no tenéis claro qué visitar, en el centro de la ciudad encontraréis la Oficina de Turismo local donde, como a nosotros, seguro que os atienden genial.

DSCF0366Sin embargo, si os gusta esquiar como a nosotros, hay cuatro estaciones de esquí en un radio de solo unos 30-40 minutos en coche. Así que podéis dejar las visitas para la tarde y aprovechar la mañana para acercaros a la estación de Luz Ardiden, localizada a 14 km del centro de la localidad. Luz-Ardiden se extiende sobre sus 100 hectáreas para ofreceros 60 km de pistas esquiables. Si no te gustan las masificaciones, Luz, como la mayoría de las estaciones de los Pirineos franceses acostumbran a tener los forfait más baratos y, sobre todo, tendréis tranquilidad en las pistas y cero colas en los remontes para disfrutar de sus tres vertientes de hasta 2.500 metros de altura: Aulian, Béderet y Cloze. Deportiva y dinámica, es una de las estaciones más jóvenes de la zona, pero una de las mejores sin duda. Y en las pausas, no olvidéis pasaros por su cafetería, donde encontraréis productos de kilómetro cero al mismo tiempo que disfrutaréis de sus fantásticas vistas. Sobre todo, tenéis que llevar la cámara, vais a disfrutar como locos fotografiando sus paisajes.

Ya por la noche, Luz-Saint-Sauveur ofrece todo lo necesario para salir a cenar y disfrutar de una buena copa, pero no hasta muy tarde, ya que al día siguiente toca descubrir más sobre la zona. Nosotros cenamos en un restaurante llamado Atelier, donde el joven chef Bruno Duvigneau os propone una comida tradicional esmerada basada en productos frescos que no os dejará indiferente. También podeis ir a Luz et Coutumes, un museo gratuito donde puedes sentarte a comer y disfrutar de los platos típicos y regionales, mientras admiras las herramientas y vestidos de épocas anteriores. Para dormir, estuvimos en el Hotel de Londres, data del siglo XIX y está ubicado en el centro de la localidad, lo que más recomiendo es la comodidad de su cama, quizás es por las horas de viaje, turismo y esquí, pero realmente eran muy cómodas.

DSCF0530Después de descansar llega el domingo, así que a prepararse para descubrir más lugares interesantes de la zona, pero no sin antes disfrutar esquiando unas horas por la mañana. Esta vez nos acercamos a la estación de Gavarnie-Gèdre, con sus 52 kilómetros esquiables es de carácter marcadamente familiar con su “Kid Park” (zona para niños) es ideal  si lo que queréis es huir de las grandes estaciones masificadas. Además, cuenta con un panorama excepcional al estar situado entre la brecha de Rolando y el Cirque de Gavarnie, así que como siempre, cámaras a punto que encontraréis mil lugares para fotografiar.
Una vez esquiado es momento de comer y de disfrutar de las visitas de la zona. Un consejo, acércate a la Oficina de Turismo de Gavarnie-Gèdre, donde te indicarán los mejores lugares para comer y visitar. Nosotros fuimos a comer a Clair de Montagne, situado justo antes del paseo que te dirige al Cirque du Gavarnie. En el restaurante si eres de los que te gusta la raclette, no dudes en pedirla, de las mejores que recuerdo. Así que una vez llenos, se puede realizar la excursión hasta el Cirque de Gavarnie que forma parte del macizo de Monte Perdido y que fue declarado en 1997 Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Su visita es un espectáculo que no te dejará indiferente. Hace cincuenta millones de años, la erosión de la lluvia y de los glaciares excavaron un conjunto de circos naturales, Gavarnie es uno de ellos. De un diámetro de seis kilómetros, es uno de los sitios más visitados de todos los Pirineos franceses. Con unas paredes verticales de 1.500 m y cientos de cascadas, la muralla rocosa se eleva hasta más de 3.000 m de altitud respecto el mar. Esta maravilla de la naturaleza solo puede dejarte con la boca abierta, en primavera o en verano, con la Gran Cascada deshelada, que con sus 423 m de caída, está considerada la más alta de Europa i sus paisajes verdosos tiene que ser un lugar maravilloso donde desaparecer unos días.

Y una vez acabada la visita, si el lunes como la gran mayoría te toca volver a trabajar, es cuestión de coger el coche y hacia casa, no sin rememorar durante todo el viaje los grandes momentos vividos el fin de semana.

A continuación, os dejo un video y unas fotografías del viaje, pero ya os aviso que todo se queda corto para describir las maravillas de la naturaleza que hemos tenido el placer de visitar.

—————————————————————————————————————

 

Llum i Gavarnie, esquí i paisatge units als Pirineus francesos

Descobrir una part de França, descobrir els alts Pirineus francesos, aquest és el motiu del viatge que vam realitzar el cap de setmana passat gràcies a la invitació de l’Oficina de Turisme de Luz-Saint-Sauveur i de l’Oficina de Turisme de Gavarnie-Gèdre . Ja de tornada a casa només us he de aconsellar una cosa: “No us ho perdeu! Aneu! Tant a l’estiu com a l’hivern tota la zona és increïble!”. Sí, d’acord, són 6 hores de viatge, però si ho planegeu podeu establir parades tècniques per fotografiar llocs interessants o simplement ser un turista més.

Arribem el divendres a la tarda a Luz-Saint-Sauveur, situada al departament dels Alts Pirineus. És un autèntic poble pirinenc amb totes les comoditats d’una petita ciutat. En les seves rodalies hi trobareu llocs interessants que visitar, com l’Església dels Hospitalaris de Sant Joan, el cestellà de Santa Maria, la Capella Solferino, les Termes de Saint-Sauveur o el pont de Napoleó III, on no us podeu oblidar de baixar pel camí que porta al riu, les vistes del pont i de la seva alçada des de baix són espectaculars. Encara que si no teniu clar què visitar, al centre de la ciutat trobareu l’Oficina de Turisme local on, com a nosaltres, segur que us atenen genial.

No obstant, si us agrada esquiar com a nosaltres, hi ha quatre estacions d’esquí en un radi de només uns 30-40 minuts amb cotxe. Així que podeu deixar les visites per la tarda i aprofitar el matí per acostar-vos a l’estació de Luz Ardiden, localitzada a 14 km del centre de la localitat. Llum-Ardiden s’estén sobre les seves 100 hectàrees per oferir-60 km de pistes esquiables. Si no us agraden les massificacions, Luz, com la majoria de les estacions dels Pirineus francesos acostumen a tenir els forfet més barats i, sobretot, molta tranquil·litat en les pistes i zero cues als remuntadors, així podreu gaudir dels seus tres vessants de fins a 2.500 metres d’altura: Aulian, Béderet i Cloze. Esportiva i dinàmica, és una de les estacions més joves de la zona, però una de les millors sens dubte. I a les pauses, no oblideu passar-vos per la seva cafeteria, on trobareu productes de quilòmetre zero al mateix temps que gaudireu de les seves fantàstiques vistes. Sobretot, heu de portar la càmera, gaudireu com bojos fotografiant els seus paisatges.

Ja a la nit, Luz-Saint-Sauveur ofereix tot el necessari per sortir a sopar i gaudir d’una bona copa, però no fins molt tard, ja que l’endemà toca descobrir més sobre la zona. Nosaltres vam sopar en un restaurant anomenat l’Atelier, on el jove xef Bruno Duvigneau us propsa un menjar tradicional basat en els seus productes frescos que no us deixarà indiferent. També podeu anar a Luz et Coutumes, un museu gratuït on pots seure a menjar i gaudir dels plats típics i regionals, mentre admires les eines i vestits d’èpoques anteriors. Per dormir, vam estar a l’Hotel de Londres, data del segle XIX i està situat al centre de la localitat, el que més recomano és la comoditat del seu llit, potser és per les hores de viatge, turisme i esquí, però realment eren molt còmodes.

Després de descansar, arriba el diumenge, així que a preparar-se per descobrir més llocs interessants de la zona, però no sense abans gaudir esquiant unes hores pel matí. Aquest cop ens acostem a l’estació de Gavarnie-Gèdre, amb els seus 52 quilòmetres esquiables de caràcter marcadament familiar amb el seu “Kid Park” (zona infantil) és ideal si el que voleu és fugir de les grans estacions massificades. A més, compta amb un panorama excepcional a l’estar situat entre la bretxa de Rolando i el circ de Gavarnie, així que com sempre, càmeres a punt que trobareu mil llocs per fotografiar.

Un cop esquiat és moment de menjar i de gaudir de les visites de la zona. Un consell, acosta’t a l’Oficina de Turisme de Gavarnie-Gèdre, on t’indicaran els millors llocs per menjar i visitar. Nosaltres vam anar a dinar a Clair de Montagne, situat just abans del passeig que et dirigeix al Cirque du Gavarnie. Al restaurant si ets dels que t’agrada la raclette, no dubtis en demanar-la, de les millors que recordo. Així que un cop plens, es pot realitzar l’excursió fins al Cirque de Gavarnie que forma part del massís del Mont Perdut i que va ser declarat en 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La seva visita és un espectacle que no et deixarà indiferent. Fa cinquanta milions d’anys, l’erosió de la pluja i de les glaceres van excavar un conjunt de circs naturals, Gavarnie és un d’ells. D’un diàmetre de sis quilòmetres, és un dels llocs més visitats de tots els Pirineus francesos. Amb unes parets verticals de 1.500 m i centenars de cascades, la muralla rocosa s’eleva fins a més de 3.000 m d’alçada respecte el mar. Aquesta meravella de la natura només pot deixar-te amb la boca oberta, a la primavera o l’estiu, amb la Gran Cascada desglaçada,  amb els seus 423m de caiguda i considerada la més alta d’Europa, junt als seus paisatges verdosos ha de ser un lloc meravellós on desaparèixer uns dies.

I un cop acabada la visita, si dilluns com la gran majoria et toca tornar a treballar, és qüestió d’agafar el cotxe i cap a casa, no sense rememorar durant tot el viatge els grans moments viscuts el cap de setmana.

A continuació, us deixo un vídeo i unes fotografies del viatge, però ja us aviso que tot es queda curt per descriure les meravelles de la natura que hem tingut el plaer de visitar.